RATAFIA

Ingredients:
1 l.d'alcohol de 90º a 95º
1 nou verda esclafada (completa:pell,closca,llavor )
4 daus
1 bastó de canyella
1/8 de nou moscada,ratllada

___________________________________________

Es deixen macerar els ingredients i l' alcohol a "sol i serena" (en un espai obert) durant 40 dies. L'ampolla ha d'estar ben tapada i cada dia remenar el contingut donant-li unes voltes.
Passat aquest temps, es cola amb un drap o paper de filtre. A part es prepara un xarop.

____________________________________________________

RATAFIA

Si no sabeud'on li ve el nom a aquesta estraya i gustosa bevenda tan catalana i pagesívola, jo us ho diré prou.
Mes, abans d'esbadiar lo nom, parlem de la cosa.Què és la Ratafia? És una aigardent adobada amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clevelles, una nou moscada, una pell de verda partida a tallets i un bocí de canyella d'holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, segons los graus d'aroma que li vulguin donar. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena.Aixís, mica ençà, mica enllà, puix en això, com en totes les coses, cada terra fa sa guerra,aixís ho fan los pagesos de Catalunya, únic país en què és coneguda la Ratafia.
Ara vejam de què li ve aquest nom, tan estrany com lo licor mateix.

Diu que una vegada, en masia de nostra terra, s'hi trobaren tres dels seus bisbes, lo de Vic, lo de Barcelona i l'arquebisbe de Tarragona, esbrinant i escatint algun assumpte en petit concili territorial.Quan, després d'enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren firmat la composta, demanaren al masaire alguna cosa per a fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, los tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall que els presentà en una sotacopa.

La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tots los qui la tasten. -Quina beguda és aqueixa tan bona? -li preguntaren-; con se diu? -És una beguda que nosaltres mos fem-respongué el masover.
-I no té nom?-replicà un dels bisbes.
- Jo no n'hi sé cap-respongué el pagès.
- Doncs, ja que ningú li ha donat nom encara, donen-hi nosaltres -digué el bisbe-.Quin li posarem? Si en trobéssem un que fos com lo segell del tractat que acabam de fer, aqueix verament seria el millor.

Los tres senyors bisbes pensaren una mica fins que un d'ells se donà un colp de mà al front dient:- Rata fiat (queda firmat).Amb l'aprovació dels altres dos bisbes, qui celebraren l'acudit, aqueix licor català de tots quedà batejat amb un nom llatí, i amb ell ésconegut en tots bandes.

Mn.Cinto Verdaguer.